NADAR A CONTRACORRENT
El present article és una invitació a reflexionar sobre situacions que estem vivint en espais i temps actuals de narració oral, són moments difícils i potser calga pensar amb calma les estratègies que puguem aplicar per a superar-los.
Al setembre de 2012 veia la llum el número dos de la revista El *Aedo sota el títol “Explicar en temps de crisi”. En ell diferents professionals de la narració oral, les biblioteques, l'educació i la programació de sessions de narració oral donaven la seua impressió sobre la situació del moment i s'abocaven opinions i propostes que feien mirar al futur, si no amb cert optimisme almenys, amb no gaire pessimisme. Termes i conceptes com reinventar-se, resistir, insistir, dignificar, cooperar, invertir, professionalitzar, actitud, pedagogia, confiança… es repetien una vegada i una altra en els articles de la revista. I en acabar la seua lectura un es quedava amb un regust d'esperança mentre retallada, mentre menyspreu per la cultura i per l'ofici del narrador oral.
Quasi un any després se'ns fa necessària la seua relectura per a trobar de nou algun agafador d'il·lusió. I no perquè les coses van pitjor, que van, sinó perquè tenim la sensació de que els narradors orals hem començat a nadar solos, hem deixat de nadar junts -encara que potser mai ho vam fer- i semblara a més que nadem deixant-nos arrossegar pel *turbión de la por que aquesta crisi alimenta, en una espècie de salve's qui puga sense pensar en les conseqüències que aquesta desbandada entre *chapoteos puga suposar per al comú de l'ofici i per a cadascun de nosaltres i nosaltres. Una carrera cap a davant en la qual uns, moguts per l'egoisme lícit de tenir un jornal que portar-se a la butxaca i a la boca, i uns altres, moguts per la bona voluntat de mantenir o crear espais, festivals i programacions que *renquean, semblen convergir.