castellà
Abans de començar: Sé que avui dia el que és políticament correcte és incloure el gènere femení i el masculí i parlar dels nens i les nenes, els homes i les dones, els narradors i les narradores… però, personalment em cansa aquest reguitzell. Per tant proposo una convenció amb els lectors i lectores perquè es llegeixin inclosos els dos gèneres, encara que no ho especifiqui. Gràcies.
Entre altres coses em dedico a la narració oral i la conteteràpia i crec que els contes són fonamentals per a un desenvolupament sa i complet de l'individu. Recuperar la màgia dels contes des del meu adult va ser un descobriment que va posar el meu món potes enlaire. Avui puc entendre per què ho vaig viure d’aquesta manera i aquesta comprensió me l’ha ofert la formació en Conteteràpia.
El terme Cuentoterapia va ser encunyat fa alguns anys pel psicòleg i psicoterapeuta murcià Lorenzo Antonio Hernández Pallarés, amb més de 30 anys d’experiència en psicoteràpia clínica i psicopedagogia. Imparteix formació en centres de Professors i Recursos i forma conteterapeutas des de fa 24 anys. És cofundador, i actualment president, de la Asociación Iberoamericana de Cuentoterapeutas.
Lorenzo defineix la conteteràpia com l’art de sanar a través dels contes i els utilitza per educar i per prevenir i, en psicoteràpia, com una ajuda al creixement personal. Utilitza els contes en les seves teràpies amb nens amb TDA, Asperger, autisme, dislèxia, etc. Els contes són com a mapes psicològics i de consciència, que ajuden a fer conscient el missatge que rep l'inconscient. La conteteràpia és una eina complementària amb altres teràpies, ja que aborda aspectes simbòlics profunds que unes altres no aconsegueixen.