L'any 2004, després de participar en el CUENTANTÓN de Xelva, no parava de donar-li voltes a un pensament: el meu poble, Altea, era un lloc perfecte per a fer un festival de contacontes. Les idees no paraven de brollar al meu cap però tenia algunes coses prou clares:
- Es faria, sobretot, al carrer, a les places, per a recuperar aquests espais públics com a llocs de relació i intercanvi cultural.
- Es realitzarien activitats per a tota la població, des dels xiquets i xiquetes de les escoles fins a la gent gran de la residència de la tercera edat.
- Hi hauria moltes propostes en valencià, la llengua vernacla: com a mínim la meitat.
- Els 10 primers anys (teníem i tenim molta confiança en la proposta) no repetiríem narradors en la programació, per tal que el públic tinguera l'oportunitat d'escoltar noves veus i diferents maneres de contar contes cada any.
Vam preparar un projecte, el presentàrem a la Regidoria de Cultura i Educació i ràpidament estiguérem en sintonia i començàrem a posar-lo en marxa.
Triàrem com a dates de celebració el mes d'octubre, per allò de la tardor i la seua màgia especial; però, després de quatre anys d'estar en l'ai al cor, pendents de l'oratge, decidírem canviar-lo a la primavera, al mes de maig, buscant el bon temps i durant el curs escolar. Els primers anys fèiem cada contacontes en una plaça diferent, i era molt emocionant perquè permetia al públic descobrir raconets meravellosos fora dels circuits turístics habituals, però això ens obligava a mantenir una infraestructura logística molt complicada i costosa. I, per això, vam optar per reduir els espais.
Cada any anàvem incorporant noves activitats i intentàvem implicar més sectors de la població. Així, a part dels contacontes, s'han fet presentacions de llibres de contes, animacions pels carrers, mercats d'intercanvi de llibres de contes, creació d'un conte col·lectiu, vermuts de contes, contes a la ràdio, passejades per carrers i racons d'Altea amb narració de contes, projeccions de pel·lícules, conferències, concerts contats, convocatòria de contes curts i edició del llibre Borumballa 2010... Unes han continuat, altres no, però cada any intentem incorporar alguna novetat que done frescor i emoció renovada al Festival.
Tot anava funcionant de meravella fins a l'arribada de la famosa crisi que, evidentment, ens va afectar i ens va obligar a readaptar-nos. L'any 2013, precisament quan es complien els 10 anys de l'Encontes, la destral de les retallades, molt esmolada, ens va colpejar amb força i ens va posar en una disjuntiva amb tres opcions: deixar de fer l'Encontes; fer el festival mes reduït i pobre de tots, o posar sang i fetge i fer una celebració com cal amb un pressupost sota mínims... Finalment va guanyar la passió, la il·lusió i l'estima per aquest art i ofici que és la narració oral de contes i, sobretot, la resposta de molts dels narradors i narradores que havien passat per l'Encontes i que van atendre la crida regalant-nos el seu art. Des d'ací vull donar-los les gràcies més sentides, amb totes les lletres, perquè elles i ells van ser els artífexs de la continuïtat del festival.
Al llarg d'aquests dotze anys han passat per Altea més de 70 narradors, narradores i grups de narració diferents. I esperem que en puguen passar molts més.
Enguany, a més a més, hem fet un pas endavant per fer créixer l'Encontes incorporant a la programació la formació amb el I Curs de Literatura Popular, sobre “Les Rondalles valencianes a l'escola”, en col·laboració amb la Universitat d'Alacant. I també s'ha afegit al festival la població de Sant Joan d’Alacant amb dos contacontes, un per a públic familiar i un altre per a adults. S’inicia, així, una etapa en què volem anar sumant esforços per donar a l'Encontes un àmbit comarcal, de manera que es realitzen activitats en diferents poblacions.
En resum, el Festival Encontes és una proposta que naix de la nostra inquietud, com a narradors, per recuperar la tradició mil·lenària de contar contes i apropar-la al públic: intentar convertir Altea, durant uns dies a l'any, en la vila dels contes; omplir les seues places i racons de paraules contades, d'oralitat.
I tot això és possible gràcies al suport de l'Ajuntament d'Altea i la Regidoria de Cultura, així com també de les entitats, les empreses i les persones que ens ofereixen la seua col·laboració. I, com no, del públic fidel que, any rere any, espera l'arribada de l'Encontes amb il·lusió.
