castellà / anglès / gallec / euskera
La narració oral pot esdevenir un formidable vector per al restabliment de la democràcia i això per tres raons principals:
1. PEL SEU CONTINGUT ja que les històries parlen d'allò que és humà:
Els contes tradicionals aborden totes les qüestions que tenen a veure amb l'individu com a part de la societat. També, però, s'ocupen dels grans interrogants de l'existència, de tot allò que es relaciona amb la clau del misteri de la vida, sense explicacions realistes i feixugues. Connecten, a través del que és simbòlic, els somnis, la poesia, amb una connexió realment emancipadora, tant des del punt de vista de la llibertat de la imaginació com en la comprensió dels mecanismes del desenvolupament psicològic de la persona. L'optimisme és obligatori: els nens poden canviar el seu destí tot aprenent el que és bo per a ells i el que els cal evitar.
Tant si som narradors com si som oients, podem, i hem, de desenvolupar una visió de la vida basada en la solidaritat, el coratge i amb visió de futur. Així, l'acostament al conte pot ser realitzat per cada un en funció de la seva pròpia lectura i de manera amena i emotiva. Com deia el griott de Mali "Hampate-Ba!: els contes diverteixen els nens, els adults es relaxen després de la feina i fan filosofar els caps canosos. En altres paraules, els contes poden reunir les tres parts que cohabiten dins nostre: el que és afectiu, el que és lúdic i el que és cognitiu.
2. PER LA SEVA FORMA, el conte és un motor del pensament:
La construcció narrativa, escènica i dramatúrgica és una formidable palanca de projecció de l'espectador que segueix els esforços i les proves de l'heroi de manera catàrtica, alhora que manté una distància còmplice i humorística en la dramatització. D'aquesta manera el material de les paraules permet una multitud d'interpretacions, desviaments, associacions lliures pròpies de cadascú, en una mena de malentès creatiu... Podem seguir la història junts i romandre cada un de nosaltres en el seu propi camí.
La narració oral respon a una construcció simple i eficaç, d'una problemàtica enunciada clarament, seguida de conseqüències en cadena, que porten a una transformació...
Ens adonem que el cervell humà té una sorprenent capacitat multisensorial per sintetitzar la informació quan es desenvolupa una forma narrativa: una situació amb un personatge, el desenvolupament d'una recerca, vaivens i girs, una conclusió. Des d'aquest punt de vista, l'"storytelling" liberal estatunidenca no s'equivoca quan fa servir formes narratives per contar històries (literalment i figurativa) a la publicitat i a la política, per tal de sotmetre els ciutadans - consumidors a la dictadura d'un projecte fictici de "viure junts".
Fins i tot si els contes poden adoptar diferents formes segons si es defineixen com a meravellosos, d'enginy, conte riu, llegendes, epopeies o mites, el seu enunciat indueix a una progressió cap a la superació d'una meta. Proporcionen implícitament una estructura per a aquells que els escolten.
3. PER LA RELACIÓ SOCIAL QUE PROPOSA
En un espectacle de contes, podem atraure persones que no anirien al teatre. I això, en llocs com biblioteques, cases de cultura rurals, places dels pobles, cases particulars, amb els joves en barris desfavorits, amb persones grans, etc., i en llocs poc adaptats a l'escena. Aquesta proximitat permet restablir el diàleg en una comunicació simple, viatjar a l'"econòmica", tot apropiant-se d'imatges pròpies. Amb això es crea sempre un intercanvi de convivència, tranquil i relaxat, que desacralitza el paper de l'artista i afavoreix el retrobament.
La fragilitat d'aquest tipus d'espectacle que es basa en un acord conegut i absolut "no hi ha res, cal imaginar-ho tot" és la seva força... La complicitat del narrador amb EL SEU públic crea una forma immillorable per representar el món en la seva complexitat, gairebé sense mitjans. L'imaginari no té límits, tot és possible... "Nosaltres" podem acceptar la idea, com en els somnis, de travessar l'espai i el temps, volar, transformar-nos, enfrontar imatges fantàstiques aquí i ara, sense artificis i sense moure'ns de la cadira... Els narradors són una mena de paracaigudistes de la cultura. No fan soroll en el concert mediàtic dels "reality shows", però el viatge que proposen es grava en nosaltres de manera íntima i inoblidable. Qualsevol es pot atrevir a contar amb la seva forma particular de ser, els joves, en particular, poden trobar d'aquesta manera un mitjà per poder acostar-se a la cosa artística, cultivar la confiança en ells mateixos i poder expressar-se tot desenvolupant l'estupenda eina de la paraula en totes les seves vessants.
Per acabar, en una època com la nostra, en què el llenguatge es veu minat (hegemonia de la imatge, simplificació de les paraules convertides en anuncis publicitaris, domini cultural pels estàndards formatats de les indústries multinacionals), l'oralitat d'una paraula compartida, fràgil, diversa, heterogènia, a les palpentes, fantasiosa, d'interpretació lliure i més enllà del pensament únic és una alternativa creïble i original per salvaguardar el que és humà, fora de l'individualisme al qual ens propulsa el món mercantilitzat de manera programada.