El projecte SegaMots, l'art de contar contes té tres branques principals: contes a escoles i residències (propers en el temps al festival), proposta pedagògica que relaciona les escoles i els museus de la zona (al llarg del curs escolar), i festival de contes per a públic familiar i adult (mes d'octubre).
SegaMots va néixer amb Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, i enguany celebrarem la seva quarta edició. Cada any s'hi ha anat incorporant algun ajuntament de la zona, fins a arribar a sumar-hi un total de dotze.
Actualment, el projecte s'impulsa des del Consell Comarcal de la Segarra, i el dirigeix i coordina Patrícia McGill.
L'equip tècnic i artístic és majoritàriament femení, i cada any es conviden al festival narradores de diferents indrets, i amb parles i estils molt diversos.
Enguany, hi seran amb nosaltres Mon Mas, Ada Cusidó, Sherezade Bardají, Eva Andújar i Cristina Verbena.
Com que cada any hi ha un espai de reflexió dins del festival, enguany hem volgut parlar de poesia a la nostra taula rodona. Per això, hem convidat també a dos importants poetes de la terra: Joan Graell i Jordi Pàmias.
El projecte vol difondre i viure l'oralitat com a entreteniment, com a eina per treballar la història local i la identitat cultural, com a element de cohesió social, com a lligam intergeneracional i intercultural, com a instrument per a elaborar relats personals i col·lectius, i com a clau del pensament crític. Creiem que les històries contades de viva veu són un bon camí per treballar temes com ara la tolerància, el gènere, la inclusió o la memòria. Creiem que l'oralitat ajuda a entendre els fonaments de la literatura, la gènesi de mites i llegendes propis i aliens, i sens dubte, porta a experimentar amb la llengua. Però, sobretot, creiem que compartir el present mentre contem un conte, mentre construïm entre tots un relat, es quelcom revolucionari i antic. Donar-nos la paraula els uns als altres és un gest alhora arriscat, generós i enriquidor.
SegaMots vol representar l'art de la narració oral, i redescobrir La Segarra com a territori de paraula.