Es tracta d’un programa de sessions de narració oral per a públic adult en un espai teatral. L’associació NANO junt al Teatro Círculo van començar en setembre de 2019 aquest projecte amb l’objectiu de generar un espai estable on poder gaudir de la narració oral per adults i també el de considerar la narració oral com una disciplina escènica.
La temporada 2019-2020 va ser interrompuda per la pandèmia, fins a eixe moment van participar: Coralia Rodriguez, Nuiria Urioz, Domingo Chinchilla, Esther Mayo, Tania Muñoz, Paula Carbonell. Durant la pandèmia es van realitzar algunes sessions de forma online, on va participar: Vicente Cortés, El tio Vicent, Rosi Cózar, Miguel Ángel Montilla i Patricia Picazo.
La temporada 2020-2021 van participar: Patricia Picazo, Eva Andújar, Susu Benitez, Felip Kervarec, Rosi Cózar, Almudena Francès, Oscar Mora i Raquel López.
Per a aquesta temporada, 2021-2022 ha canviat el format. Enlloc de fer una sessió mensual es concentrarà tot en la setmana del 9 al 13 de febrer de 2022 amb la següent programació:
Dimecres 9 a les 20h. Joshi Hioki “la flor que palpita”
Dijous 10 a les 20h. Jordina Biosca “Màquines sexuals”
Divenres 11 a les 20h. Arnau Vilardebò “Divines seduccions”
Dissabte 12 a les 19h. Sandra Rossi “Sí, però no exactamente”
Dissabte 12 a les 21h. Matias Tàrraga “Juglar X Juglar”
Diumenge 13 a les 19h. Sessió Col·lectiva “NANO conta a l’amor” (Coralía Rodríguez amb Lilo Lores, Carles Cano, Anna Ballester, Vicente Cortés, Núria Urioz, Patricia Picazo i Susu Benitez)
El perquè dels contes per a públic adult
Des que l’esser humà va tindre consciència de la pròpia mort va haver de buscar-li una explicació. Davant de l’impossibilitat de trobar una resposta basada en la pròpia experiència va sorgir el pensament màgic. I la ment humana va crear déus, mons paral·lels, essers fantàstics... Generació rere generació es van anar transmetent aquestes histories, que a més d’explicar la pròpia mort també anaven explicant tot allò que tenia a veure amb la condició humana, amb les seues misèries i les seus bondats, amb allò moral i allò prohibit, amb les pors i els desitjos. Aquesta transmissió era bàsicament oral.
Així cada cultura ha creat els seus mites i els seus personatges màgics, des dels herois fins els gnoms. Cada generació transmetia aquest bagatge a la següent generació, normalment en l’àmbit familiar. Aquest acte no era només per a entretenir les llargues nits d’hivern a la vora del foc, sinó una manera de mantenir les estructures de la seua cultura moral i màgica.
Fins la meitat del segle XX va ser així al nostre entorn, però amb l’arribada dels mitjans de comunicació massius al si de les llars (ràdio, televisió...), a poc a poc l’espai de la paraula màgica de les nits va ser envaït per la veu de la ràdio, més tard per la imatge televisiva i ara pels dispositius mòbils.
Els contes, aquelles narracions que igual parlaven d’algun personatge del poble que de monstres i bruixes, van anar sent relegats per a entretenir els més menuts de casa o per a relaxar-los a l’hora de dormir. I així es va anar associant la paraula conte als infants. I com que és una eina molt poderosa, en les últimes dècades es fa servir per a coadjuvar en l’educació de la canalla. I d’aquesta manera els adults van ser apartats com a receptors de la narració oral, al mateix temps que ha sorgit una narració oral pensada només per la infància.
Però perquè hem de deixar orfes els adults d’escoltar històries? No es tracta de que tornem a sentir-nos infants a la vora del foc, sinó de connectar amb els nostres orígens com a essers humans, de que la paraula narrada ens sacsege els nostres fonaments morals i ens faça viatjar per qualsevol tipus d’aventura fantàstica o quotidiana, de gaudir del plaer de que, usant una de les formes més antigues de la comunicació humana, puguem enriquir la nostra realitat, de que per ser adults no siguem discriminats de jugar amb el nostre pensament màgic.
Per això les i els professionals que formem NANO junt amb el Teatro Círculo Benimaclet hem creat aquest projecte de narració oral per a públic adult, on podrem escoltar des de històries mitològiques a contes japonesos, passant per romanços, narracions literàries i contes tradicionals. 5 dies, 6 sessions, 12 veus. Una possibilitat per a fer un parèntesi de l’allau audiovisual que ens envolta i deixar-nos dur només per la paraula.