| descarrega-te'l en pdf | castellà – gallec – basc |
PREÀMBUL
La narració oral està considerada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El col·lectiu de narradores i narradors orals professionals treballa al llarg de l’any per portar els contes contats a tots els racons d’aquest país, des de grans teatres de ciutats populoses fins a escoles unitàries de pobles de pocs habitants, des de biblioteques obstinades a mantenir viva la paraula dita amb una programació contínua fins a grans esdeveniments i festes de la narració oral que convoquen a milers de persones i que se celebren any rere any.
Aquesta és una activitat artística propera, humil i de profunda tradició que, malgrat el seu caràcter efímer i fràgil, ha sabut adaptar-se als canvis i a les circumstàncies.
No obstant això, la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 es presenta com una seriosa amenaça per al nostre ofici.
No només ha suposat el cessament de la nostra activitat a l’inici de la nostra temporada alta, sinó que ens aboca a uns mesos sense possibilitat de treballar i, per tant, d’obtenir ingressos.
En aquests moments les previsions més optimistes (un cop conegut el pla de desescalada del Govern) per poder tornar a treballar amb una certa normalitat, es parla de l’últim trimestre d’aquest any, però l’aparició de nous brots pot allargar els cessaments o el treball precari fins a mitjans o finals del 2021. És molt de temps, massa. Sense unes condicions mínimes, quan tot això passi, aquest col·lectiu de professionals de la narració oral podria quedar minvat o, directament, podria haver desaparegut.
Per aquest motiu elaborem el present document que inclou unes propostes econòmiques que considerem bàsiques per a la pervivència de les narradores i narradors orals.
PROPOSTES ECONÒMIQUES A LA SEGURETAT SOCIAL
Pròrroga de la PRESTACIÓ PER CESSAMENT D’ACTIVITAT fins a l’autorització de reinici de la nostra activitat econòmica, amb possibilitat de pròrroga de la moratòria hipotecària i l’accés a l’abonament social elèctric. En un percentatge del 70 % de les bases de cotització, o, si no pot ser, del 50 %. Aquesta prestació hauria de ser compatible amb els ingressos que es puguin tenir si qui la percep treballa temporalment en un altre sector, o si percep ajudes a autònoms de qualsevol altra entitat pública.
Aquesta demanda és fonamenta en el fet que, un cop aixecat l’estat d’alarma, la possibilitat d’organitzar actes amb afluència de públic s’anirà permetent progressivament (per zones i amb la possibilitat de nous cessaments davant nous brots). Considerem que l’administració pública ha de tenir en compte que aquest procés afectarà directament els treballadors de la cultura.
D’altra banda, és previsible que, durant un període ampli de temps, les administracions públiques i privades no organitzin ni programin espectacles de narració oral, per tant, molts professionals del nostre col·lectiu no tindran possibilitat de treballar durant aquest període de temps que, insistim, s’allargarà mesos una vegada finalitzat l’estat d’alarma amb el seu corresponent cessament forçós d’activitat.
PAGAMENT DELS AUTÒNOMS PER LA BASE MÍNIMA que s’aplica per a nous autònoms, fins que es permeti la nostra activitat econòmica fins a passat un any. En el seu defecte, la possibilitat del pagament només d’un percentatge reduït.
Per als narradors i narradores orals, l’estiu és un temps de poca feina; de fet, solem cobrir les despeses d’aquests mesos amb el que guanyem a la primavera, la nostra temporada alta. I a la tardor l’activitat torna a poc a poc, fins que torna a caure a finals de desembre i durant el mes de gener.
Tenint en compte el pla previst de desescalada que ha presentat el Govern, s’espera que s’aixequin progressivament les mesures contra la pandèmia (en funció de zones i possibles rebrots) a principis d’estiu, temps que, per a nosaltres, ja és de temporada baixa o, directament, d’absència de feina. Per això, per al nostre col·lectiu, no es recuperarà la feina fins a finals del 2020, i amb sort i amb una certa normalitat a partir del 2021. En aquestes dates caldrà reprendre tots els contactes, fer feina de comunicació i promoció, etc., així que durant com a mínim un any per a nosaltres serà com començar de nou, després d’estar molts mesos aturats, amb la nostra activitat. I pel que fa als ingressos, mentre tot això passi serà com si ens donéssim d’alta en l’activitat per primer cop.
Aquesta mesura s’hauria d’aplicar als professionals autònoms i autònoms societaris.
PROPOSTES ECONÒMIQUES A LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES
MANTENIMENT DELS PRESSUPOSTOS DEDICATS A CULTURA I EDUCACIÓ a les entitats locals i autonòmiques. És a dir, que l’ajornament d’una sessió de, per exemple, el mes d’abril al mes d’octubre, no impliqui que a l’octubre no es contracti, a més, una altra funció amb un altre narrador si aquesta funció estava prevista prèviament en el pla de l’any. O si no pot ser: possibilitat de facturar entre el 50 % i el 80% de la quantitat pressupostada en el cas que l’activitat se suspengui definitivament.
I d’aquesta manera permetre que segueixi havent-hi ingressos i puguem afrontar totes les despeses previstes i imputables a la nostra activitat (vehicle d’empresa, lloguer de despatx, telèfon, pàgina web, nòmina, etc.). En aquest sentit és fonamental que es demani a les administracions i institucions contractants que paguin com més aviat millor les factures pendents de pagament de funcions ja realitzades.
En qualsevol cas, que no es perdin les partides pressupostàries destinades al 2020 per a la cultura i es dediquin a altres finalitats.
Llançament d’un PLA ESPECIAL D’ACCIONS CULTURALS, per part de l’Estat, comunitats autònomes i ajuntaments, durant els 12 mesos següents a l’aixecament de l’estat d’alarma.
Segons els darrers informes dels agents econòmics, el sector cultural serà un dels que tindrà més dificultats per recuperar-se després del desastre provocat per la covid-19. Per això considerem que caldrà fer un esforç extra de suport. Si no es poden incrementar els fons dedicats a cultura el 2020, perquè es tenen els pressupostos compromesos, sol·licitem l’increment dels fons dedicats a cultura per a l’exercici pressupostari del 2021.
Sigui com sigui és un bon moment per tornar a insistir a totes les administracions i entitats culturals sobre la importància de contractar professionals de la narració oral per a activitats de narració oral: l’artista professional crea feina, paga impostos per al sosteniment del que és públic, promou espectacles de qualitat i aposta per la dignificació de l’ofici artístic.
GENERACIÓ DE LÍNIES DE FINANÇAMENT ESPECÍFIQUES PER A LA CULTURA. Tant en crèdit i préstec avalat, com en subvencions directes a la producció.
Independentment de les línies existents de finançament per a l’activitat actual i la gestió quotidiana de les nostres empreses, el problema més gros que té el nostre sector és el de disposar de fons per afrontar noves creacions i projectes, perquè després d’aquest període els nostres fons s’hauran esfumat. Creiem que cal l’obertura d’una línia específica de suport per al col·lectiu de professionals de la narració oral.
Dins de les línies de finançament específiques per a la cultura, demanem que es tingui en compte la narració oral com a art específic i diferenciat d’altres arts escèniques (teatre, dansa, circ, etc.).
El col·lectiu de narradores i narradors orals professionals demana que les autoritats competents tinguin en compte la crítica situació a què es veu abocat aquest sector davant les circumstàncies excepcionals derivades de la covid-19 i proposa les mesures exposades amb l’objectiu de disminuir l’impacte negatiu d’aquesta situació en el sector i de protegir el desenvolupament de la narració oral professional, un bé cultural necessari per a la nostra societat.
Aquest manifest està signat per totes les associacions de narració oral d’Espanya: AEDA, Associació de professionals de la narració oral d’Espanya — ANIN, Associació de narradores i narradors (Catalunya) — GNOA, Gremi de la narració oral a Andalusia — MANO, Associació madrilenya de narració oral — NANO, Narradors amb narradores organitzats (Comunitat Valenciana) — NOGA, Col·lectiu de narració oral gallega — TAGORAL, Associació canària de narració oral.
