castellà

L’any 2017, des d’un ajuntament en van demanar que presentara la factura de manera electrònica… 

–¿I això que és? –vaig preguntar.

–Has d’entrar a la plataforma FACe i seguir les passes que t’indica.

–Val.

Però després de passar-me tot un matí intentant generar una factura en el maleit FACe vaig trucar a l’ajuntament per a dir-los que era incapaç de fer la factura i ells mateix en van  reenviar un correu dient-me que provara a fer-ho mitjançant una web anomenada www.b2brouter.net. 

Ho vaig fer i va ser meravellós, un amor a primera vista. En vaig registrar a l’opció gratuïta per a provar i vaig poder fer i enviar la meua primera factura electrònica amb èxit. A partir de llavors, b2brouter es va convertir en el meu programa para gestionar les factures electròniques que hauria d’emetre. 

Al principi alternava el sistema de facturació que utilitzava normalment amb b2brouter per a les factures per via telemàtica, però veient que cada vegada s’imposava més la factura electrònica, en vaig passar al pla professional (de pagament) que costa cent euros l’any i te moltes més possibilitats. Ara faig totes les meues factures per la plataforma.

castellà

No fa gaire, parlava amb una amiga sobre l’exigència social que estem vivint en referència a mostrar-nos emocionalment positius. Hi ha certa tendència a sentir, mostrar i expressar només les emocions que considerem agradables, i a transformar allò que considerem negatiu en alguna cosa més simpàtica. Només cal llegir els missatges escrits a les tasses, a les samarretes o a les agendes de moda. Aquesta tendència també ha arribat a la literatura infantil, i han proliferat els àlbums il·lustrats que parlen sobre sentiments i que intenten oferir als infants experiències d’aprenentatge emocional. 

Comparteixo la idea que l’aprenentatge emocional és necessari. Ara bé, discrepo d’aquesta tendència literària insistentment educadora en tres aspectes que em semblen fonamentals: 

El primer, té a veure amb el fet que aquests aprenentatges estiguin sempre dirigits als infants. El principal objectiu d’això que es coneix com a Educació Emocional hauríem de ser els grans. Una persona educadora que es coneix i es respecta, pot acompanyar els infants en l’autoconeixement i en el respecte. Si no hi ha una actitud personal compromesa amb un mateix, cap conte bonic generarà un aprenentatge tan profund com el que pot generar una relació sanada i conscient.

El segon, té a veure amb el fet d’entendre la literatura com un material didàctic. La funció de l’art mai hauria de ser la d’ensenyar-nos res, sinó de simbolitzar parts de la nostra condició humana, composada de llums i ombres, d’allò que hem après a mostrar i a expressar, i allò que amaguem o reprimim. Ens interpel·len i ens emocionen les obres d’art que no han estat concebudes per ensenyar res, sinó com a pura expressió d’algun moviment intern. Pot ser que els àlbums que han estat pensat per treballar emocions agradin, per descomptat; però emociona i impacta molt més la bellesa d’una història concebuda des d’un lloc més profund.

castellà

El treball de camp per a l'estudi i anàlisi dels costums de les poblacions es realitza des que l'antropologia es va interessar per l'altre en el segle XIX, des d'una perspectiva etnològica. Però l'interès per l’enregistrament d'entrevistes per a l'estudi i recuperació de la tradició oral, el folklore i l’etnopoètica va tenir lloc en el recent segle XX. 

Els narradors i narradores orals disposem de moltes fonts d'informació directa, tantes com persones puguem entrevistar. A més, la xarxa ens possibilita acostar-nos als corpus que hi ha enregistrats i augmentar així el nostre repertori directament de les fonts orals. 

Us mostrem aquí una petita recopilació d'alguns dels recursos en castellà, català, gallec, euskera i portugués, que podem trobar en Internet. El criteri de selecció ha estat solament referenciar aquelles pàgines que disposen de material audiovisual i/o sonor i que estiga classificat per categories.

Els enllaços direccionen de manera directa a aquells apartats de les pàgines on es troben  els arxius que són d'interès per a la recuperació de la tradició literària oral. Encara que la majoria de pàgines disposen d'altres informacions, amb suficient continguts per a perdre's en elles. 

castellà

Explicar contes en dos idiomes no hauria de tenir cap altre complicació que saber els idiomes (evidentment). Els idiomes s’aprenen i són un element mecànic que serveix per comunicar-nos... tot i que el millor, sobretot a l’hora d’explicar, és que no s’hagin hagut d’aprendre sinó que vinguin de sèrie, que se sigui bilingüe. Quan s’explica és més pràctic concentrar-se en les idees que es volen transmetre sense haver-se d’entretenir buscant les paraules per fer-ho, perquè el conte flueixi. 

Un servidor és bilingüe i en aquest sentit mai he tingut problemes a l’hora d’explicar contes. El que sí he tingut han estat dubtes a l’hora de triar un repertori fora del meu àmbit lingüístic.

“L’idioma és el principal vehicle d’expressió de les cultures”, del que es desprèn que a cada llengua li correspon una cultura diferent, una forma concreta d’entendre el món, una mitologia, uns referents.

És clar que de la mateixa manera que s’és bilingüe, també es pot ser bicultural... però sempre una d’aquestes cultures és més marcada que l’altre.

Quan a fora de Catalunya, en el meu cas, he observat el que explicaven altres narradors i la reacció del públic, sovint he sentit la necessitat de canviar la forma d’explicar, perquè he pensat que els meus referents no s’acabarien d’entendre prou bé.

anglès / castellà / basc

RECOMANACIONS PER AL BON DESENVOLUPAMENT D'UNA SESSIÓ DE CONTES

Preàmbul
El present document pretén donar unes recomanacions perquè els narradors i narradores puguen desenvolupar satisfactòriament el seu treball atenent als factors externs que envolten l'acte d'explicar.
Es tracta d'assenyalar les condicions ideals, òptimes per a realitzar sessions de narració oral en espais tancats o a l'aire lliure, cercant ambients propicis per a la paraula.
Aquest document està inspirat en el Manifest: condicions aconsellables per a contar contes.

DECÀLEG. CONDICIONS DE CONTE

ESPAI

1 Els contes contats precisen espais arreplegats i tranquils. 
El desenvolupament d'una sessió de contes ha de dur-se a terme en una sala dedicada exclusivament a aquesta activitat. D'aquesta manera s'eviten sorolls i altres molèsties que puguen dispersar l'atenció dels oïdors. 
És important que la temperatura de la sala siga agradable, ni massa baixa ni massa elevada, de manera que tant el públic com el narrador puguen sentir-se còmodes.
Resulta vital per al bon funcionament d'un espectacle de narració evitar situar-ho en un lloc de pas (vestíbuls, avantsales, passadissos, zones comunes, etc.) perque les contínues interrupcions i els possibles sorolls impediran crear un bon ambient d'escolta.
Seria convenient disposar de l'espai en el qual es va a desembolicar la sessió amb temps suficient per a poder realitzar els preparatius pertinents (muntatge, disposició dels oïdors i del narrador...).