Abans de començar: Sé que avui dia el que és políticament correcte és incloure el gènere femení i el masculí i parlar dels nens i les nenes, els homes i les dones, els narradors i les narradores… però, personalment em cansa aquest reguitzell. Per tant proposo una convenció amb els lectors i lectores perquè es llegeixin inclosos els dos gèneres, encara que no ho especifiqui. Gràcies.
Entre altres coses em dedico a la narració oral i la conteteràpia i crec que els contes són fonamentals per a un desenvolupament sa i complet de l'individu. Recuperar la màgia dels contes des del meu adult va ser un descobriment que va posar el meu món potes enlaire. Avui puc entendre per què ho vaig viure d’aquesta manera i aquesta comprensió me l’ha ofert la formació en Conteteràpia.
El terme Cuentoterapia va ser encunyat fa alguns anys pel psicòleg i psicoterapeuta murcià Lorenzo Antonio Hernández Pallarés, amb més de 30 anys d’experiència en psicoteràpia clínica i psicopedagogia. Imparteix formació en centres de Professors i Recursos i forma conteterapeutas des de fa 24 anys. És cofundador, i actualment president, de la Asociación Iberoamericana de Cuentoterapeutas.
Lorenzo defineix la conteteràpia com l’art de sanar a través dels contes i els utilitza per educar i per prevenir i, en psicoteràpia, com una ajuda al creixement personal. Utilitza els contes en les seves teràpies amb nens amb TDA, Asperger, autisme, dislèxia, etc. Els contes són com a mapes psicològics i de consciència, que ajuden a fer conscient el missatge que rep l'inconscient. La conteteràpia és una eina complementària amb altres teràpies, ja que aborda aspectes simbòlics profunds que unes altres no aconsegueixen.
El treball amb els contes es realitza amb totes les edats, tant a nens com a adults. Ja en la medicina tradicional hindú, si alguna persona es trobava desorientada, se li oferia un conte, relacionat amb el problema que presentava, perquè medités sobre el mateix. S’esperava que, contemplant la història, pogués veure el seu propi conflicte i trobar una solució que probablement ja coneixia. Connectar amb la seva saviesa interna. Molt d’acord amb la filosofia new age que convida a conèixer-te a tu mateix i buscar en el teu interior les solucions, en comptes de buscar-les fora. Es tracta d’eduir la solució, com apuntava Sòcrates: “Ningú pot ensenyar a ningú, solament ajudar-li a recordar el que ja té”. Un bon educador no ensenya, sinó que ajuda a eduir el que ja se sap.
Fa poc vaig trobar una cita de Voltaire que deia: “L’art de la medicina consisteix a entretenir al pacient mentre la naturalesa guareix la malaltia” i jo l’adaptaria al món dels contes dient que “L’art de narrar consisteix a entretenir a l’oïdor mentre els contes l’orienten en la resolució del conflicte”.
En conteteràpia treballem amb tres tipus de contes, sota una classificació que el propi Lorenzo ha creat: 1) Els contes emosèmics: que produeixen alguna emoció, com gairebé tots els contes il·lustrats que hi ha actualment. 2) Els contes monosèmics: que tenen un missatge. Vindrien a ser els de la filosofia hindú, zen, sufí, els de Bucay, Jodorowsky, etc. I 3) Els contes polisèmics: que tenen molts significats. I aquí entrarien els mites i els contes de fades o meravellosos, l’autoria dels quals és anònima, provenen de l'inconscient col·lectiu. Lorenzo defineix aquest tipus de contes com una obra d’art simbòlica i un llegat de la humanitat. El conte es va crear amb la finalitat d’advertir, d’ensenyar, de transmetre experiències, per això molts d’ells tracten sobre ritus d’iniciació. Han passat oralment de pares a fills durant generacions, adaptant-se a les èpoques i als llocs, amb un llenguatge que pogués ser entès per tots, però el missatge del qual està encriptat. Un missatge que es transmet a través dels símbols i que arriba a l'inconscient. Parla directament al nen màgic simbòlic, que coincideix amb el que s’ha anomenat, en llenguatge acadèmic, l’etapa preoperatòria del desenvolupament cognitiu, segons Jean Piaget. El conte ens parla a través d’aquest llenguatge màgic-simbòlic, el mateix que utilitzen els somnis, l’art i els ritus.
Dins dels contes meravellosos treballem amb les versions més antigues dels recopiladors, amb la finalitat de preservar els símbols més autèntics. Encara que se sàpiga que aquestes versions, tal com van arribar als compiladors, ja van sofrir les seves modificacions en tota la seva transició oral. També posem l’accent en les compilacions ibèriques i més concretament en les de cada regió, ja que els contes recullen la idiosincràsia de cada zona.
Com conteterapeutas fem una dissecció del conte, estudiem el que ens diuen els seus símbols i interpretem el seu llenguatge ocult. Com a obra d’art que són els contes, les seves interpretacions són moltes, cap excloent. Tot això ens porta a afirmar que els contes mai són el que semblen. Si veiem els contes únicament des del pensament lògic-formal, des del raonament, ens perdrem la seva trama profunda.
En conteteràpia analitzem els contes a dos nivells: 1) L’Interpersonal o Interpsíquic: perquè cada personatge ens fa de mirall amb les nostres pròpies relacions personals: pares, germans, parella, amics… I 2) L’Intrapersonal o Intrapsíquic: perquè tots els personatges i símbols són diferents aspectes de nosaltres mateixos.
L'impacte que ha tingut en mi la conteteràpia és una visió molt més àmplia, no només dels contes sinó de la vida. La meva posició com a narradora a l’hora d’explicar un conte és diferent, perquè ara sóc més conscient del que estic transmetent i, encara que no canviïn les paraules, sí canvia la intenció amb la qual jo les dic. Poso més èmfasi en alguns trams de la narració i remarco símbols que ara em semblen importants i que abans potser no els hagués tingut en compte. M’agrada pensar que l’oïdor percep aquesta energia diferent, que arriben d’una altra manera.
Treballo amb grups de nens amb la intenció d’incidir en el seu desenvolupament, perquè crec que els contes els proveeixen d’eines amb les quals enfrontar-se als problemes de la vida: les relacions amb els pares, l’egoisme, l’enveja, la gelosia, la rivalitat entre germans, l’autonomia, la independència, la identitat sexual, les pors, la mort…
El meu projecte és també transmetre als pares i educadors aquesta visió dels contes. Que coneguin aquesta trama profunda, els símbols dels quals es valen, perquè puguin reflexionar i triar amb coneixement, quins contes i quines versions desitgen transmetre als seus fills o deixebles. La meva opinió és que actualment es descarten molts contes tradicionals perquè són considerats com a masclistes, violents, feudals, monàrquics, religiosos, elitistes… Però això és així perquè es veuen des del raonament lògic i s’aplica la moral i les pròpies pors del que els explica o selecciona i es censuren. Si es respecten els ritus de pas, d’inici i final dels contes, els nens capten perfectament que aquests missatges van dirigits al seu nen màgic simbòlic, i no fan judicis morals ni de valor.
Actualment la conteteràpia s’imparteix a Múrcia, Cartagena, Canàries, Madrid i Barcelona. Recentment s’ha iniciat a Saragossa i Oviedo i en breu començarà a Tenerife i València. Si t’interessa o vols conèixer més, pots accedir a la web: http://www.cuentoterapia.com/
Narradora oral – Contacontes: Per a públic infantil, juvenil i adults; Conteterapeuta: conferenciant, tallerista i formadora; Dinamitzadora de riureteràpa i TERP (Taller expressiu del riure profund); Ludoformadora: Dinàmiques per a diferents col·lectius, atenent a les necessitats que es requereixin: resolució de conflictes i desenvolupament humà, gestió de l’estrès, rendiment professional, gestió d’emocions, empatia, assertivitat, reconeixement, etc.; Monitora de temps de lleure; Locució i doblatge; Practitioner PNL; Diplomada en Empresarials. Postgrau en Control de Gestió.
