castellá / anglés / euskera / gallec
Europa!
On comença Europa? On acaba? Al llarg de quina frontera, poble o serralada...?
Hauríem d’anomenar-la Europa com ho fan a Suècia? O, potser, Europe com l’anomenen a Anglaterra? O Evropa com en Serbocroat?
És Europa un signe de separació o més aviat una promesa d'obertura, una obertura geogràfica, econòmica, política?
Es defineix Europa pel que ens diferencia o pel que ens fa iguals, pels nostres desitjos o pels nostres temors?
I per què, per tots els déus, Europa té el nom d'una princesa fenícia?
Qualssevol que siguen les respostes a aquests interrogants, una cosa és segura: les històries han viatjat des de sempre al llarg i ample d'Europa, sense la necessitat de passaport ni de visat, portant-hi allò que necessita ser explicat i compartint-ho generosament amb tots aquells que han volgut escoltar-ho.
Però, si bé les històries no tenen fronteres, sí tenen arrels, poderoses arrels, arrels que poden ser de dos tipus: de les que s'endinsen profundament en la terra o de les que la solquen expandint-se al llarg de la seua superfície. Les arrels de la narració oral comparteixen aquestes dues característiques; s'endinsen profundament en la cultura on van nàixer, però abracen també altres maneres d'entendre el món, creixen en altres terres, adaptant-se a la llengua local i a tot el que l'envolta.
La imatge anterior té a veure amb la terra, però per a expressar aquesta expansió sense límits de les històries podríem trobar altres metàfores: des de sempre les històries han solcat els mars de la mà de mariners i aventurers, perquè els contes són capaços de fluir com l'aigua; també poden tornar-se aire i hàlit i ser cantades d'un lloc a un altre; fins i tot poden enfervorir com les llengües de foc bíbliques o aquella imatge carnavalesca dels menjafocs. Per posar més exemples, entre els maies, i en el sistema ideogràfic xinès, parlar es representa com a foc escopit per la boca.
En definitiva, per mar, per aire, per terra, per foc, les històries sempre han recorregut els camins que articulen Europa. Molts n’eren vies de peregrinació; uns altres, rutes de comerç. La veritat és que per tot aquest entramat de sendes van córrer els contes construint un repertori europeu comú que ha arribat fins als nostres dies. Per ventura tot açò no forma també part de la identitat cultural que compartim?
El que a continuació us presentem és un nou número de la revista digital El Aedo denominat “Llocs europeus de conte. Un punt de partida per a l'elaboració d'un mapa europeu de narració”. Hi hem recollit les dades, les característiques i les iniciatives que promouen organitzacions de 20 països europeus. Un dels nostres objectius és mostrar el moment d'auge i expansió en el qual, creiem, es troba immersa la narració oral actualment.
A partir d'aquest número, el cinquè de la revista, ens hem proposat la creació d'un projecte visual amb el mateix nom consistent en l'elaboració d'un mapa que situe i done cabuda a la narració oral a Europa (aquí pots veure com estem treballant en això). S’hi recollirien les associacions, organitzacions, festivals i publicacions, que apareixen en la revista, així com les diferents àrees de treball que es desenvolupen a cada país. El mapa estaria allotjat en la web d'Aeda en dues llengües, espanyol i anglès, la qual cosa permetrà organitzar i localitzar la informació desitjada d'una manera més senzilla, al mateix temps que facilitarà l'ampliació i actualització dels continguts. Els mapes s'han convertit en una peça fonamental de les nostres vides, i ens aporten una ajuda inestimable, una font d'informació integral per al nostre dia a dia. Més encara, els mapes culturals ens ofereixen la possibilitat de comprendre i viatjar mentalment a través de l'art, la història i la identitat dels nostres pobles, tot convertint-se en una eina imprescindible per a desenvolupar i reforçar la nostra comunitat.
AEDA, l'Associació de Professionals de la Narració Oral a Espanya, en coordinació amb FEST (Federació Europea de Narradors Orals), us presenta aquesta vista panoràmica de la narració oral europea. Esperem que us resulte d'utilitat a l'hora d'encarar futurs projectes i siga capaç de promoure col·laboracions entre els membres d'aquesta xarxa de camins i contes que anomenem Europa.
Si encara desconeixes el renaixement de la narració oral, aquest pot ser un primer apropament. Si ets narrador oral, aquesta pot ser una manera de posar-te en contacte amb companys de professió.
Així que, siga quan siga i estigues on estigues, simplement deixa't anar i segueix el senzill grapat de paraules abocades al vent pels narradors orals d'est a oest, de nord a sud. Tot el que necessites és boca i orelles.
Tant de bo aquest mapa et servisca de guia per a trobar els “Llocs europeus de conte”.
Comisión de Contenidos de AEDA y FEST´s Executive Committee
El Aedo 5/6: "Llocs europeus de conte"
